Darrer dia a Jakarta

He anat a veure els grans malls que hi ha a la part nova, uns gratacels impresionats plens de centres comercials. Als carrers que he atrevessat per arribar-hi a peu hi viu la gent benestant amb uns xalets enormes.

Als carrers, sigui a la zona que sigui, hi ha venedors i venedores de menjar. Porten un carro amb el material.

Jakarta

Jakarta, una de les ciutats més grans del mòn, és una d'aquestes grans ciutats on les grans avingudes amb edificis moders conviuen amb barraques i carrers bruts i miserables. Tot i això la ciutat m'agrada més del que esperava.

Fa molta calor, és per això que m'aixeco molt aviat i passo les hores més caloroses a l'hotel amb aire condicionat.

Ahir vaig anat a la part antigua, Kota, on hi ha canals, un pont llevant i edicicis que vàren deixar els conqueridors, portuguesos i holandesos, la zona està molt ben i cuidada, hi ha venedors de records per tot arreu i paradetes amb menjar, es com una illa bonica i cuidada envoltada d'edificis a mig caure. 

Avui he anat al centre modern, Gambir, a prop de l'hotel on estic. Hi ha la mezquita més gran del sudest asiàtic, amb cabuda per unes 200000 persones. A més de simbols de l'islam hi ha símbols de la indepèndencia. Es un edifici molt gran, la bóbeda és el que més m'ha cridat l'atenció, prèvia propina als turistes ens la deixen visitar.

Al davant hi ha una catedral católica amb dimensions molt més reduides.

I també a prop de Gambir hi ha la torxa gegantina símbol nacional.

 La torxa gegant

 La mesquita

 Canal a la part antigua, a la dreta edificis colonials, a l'esquerra barraques

Maumere

Estic a Watterang, al nord est de la illa de Flores i a uns 30 quilòmetres a l'est de Maumere.

He passat els darrers dies a la illa de Flores aqui en un bungalow al costat de la platja. Estic a l'hotel anomenat Lena House.

El dia que vaig arribar, el dissabte dia 9 hi havia molta gent, (nomes hi ha 8 bungalows), tots viatjers com jo, el diumenge plegats vàrem llogar una barca i les 9 persones vàrem anar a fer snorkeling a unes illes que hi ha a prop. Va ser molt maco, ple de jardins de corall de tots colors. Vàrem arribar nadant, despres de veure corall blau, en un petit poble de pescadors, 30 famílies, i vàrem passejar uns moments. Jo anava amb un parell de nois de Burgos. Les cases estan damunt de palafits, i la gent aprofita el sota de les cases per resguardarse del calor. En un d aquests llocs s estàven preparant el dinar, fèien a la brasa tres peixos i una llagosta, en acostarnos a mirar, ens vàren oferir la llagosta, quina passada de gent! I ens la vàrem menjar, esclar.

Ahir també va ser un dia magnífic per a mí. Vaig llogar un guia i a les 5 del matí dues motos ens vàren portar al peu del volcà Egon. Vàrem pujar al volcà. Aquest esta en activitat pero molt tranquil, hi ha fumaroles al cràter una de les quals és molt gran, la més gran que he vist, quan hom va pujant no sap si són núbols o fum. Fa molta fressa i surt fum a molta presió.

  El volcà Egon amb la fumarola gran

 El petit poble de pescadors

Ende

Ende es una població gran. Esta situada en un lloc molt maco al costat del mar i enmig de volcans.

Aquest matí amb moto he anat a un poble a dalt d'una muntanya propere amb unes vistes fantàstiques. Al poble d'Arika he demanat pel lloc on hi havia les millors vistes panoràmiques, i la meva sorpresa ha estat gran quan la noia que m'ha acompanyat, despres de caminar uns 20 minuts, ha arribat a un saltant d'aigua. M'hi ha molts per la zona, aquest fa uns 20 metres.

De tornada al poble m'ha fet entrar a la cuina de casa seva on la mare m'ha ofert un cafè.

Ç

La cuina

Ende des del camí a Arika

Després he anat a banyarme a una platge a prop del poble. Les platges sòn de sorra negre i hi ha pedres de color blau cel,  com que és diumenge hi havia gent del poble i he estat una estona parlant. El lloc molt maco.

He vist un animal que no coneixia, un peix saltador i reptador d'una 10 cms de llargada molt prim que saltava del mar a les roques i al revés i per les roques

Kelimutu

Avui he anat al Parc natural de Kelimutu.

Aquí es dona un fenòmen únic al mon, dins d'una caldera volcànica vàren entrar en erupció altres volcans i han deixat tres cràters amb tres llacs de colors diferents, ja que les aigues procedeixen de l'interior i es barrejen amb minerals. Un dels llacs és sempre blau turquesa, un altre va variant de vert a blau agafant diferentes tonalitats i el tercer es o vermell molt fosc quasi negre o negre. M'he aixecat a les quatre de la matinada per anar a veure la sortida del sol. L'espectacle ha valgut la pena, he tingut molta sort perque al cap d'una hora el cel s'ha cobert i els núbols ho han tapat tot. He anat amb taxi fins a un parking a prop dels llacs, una mitja hora de camí, amb uns nois. He fet el cami de tornada a peu per la carretera tota sola, i m'he parat a banyarme en una bassa d'aigues termals en mig de camps d'arròs, ha estat una bona reposada. El paisatje és magnífic'.

Aquí es veuen dos dels llacs

Bajawa

Estic a Bajawa, avui amb una noieta alemana de 22 anys hem pujat a un volcà que va aparèixer l'any 2002.

Ens hem fet portar en moto fins al lloc de pujar, el paisatge és molt bonic i verd, hi ha moltes plantacions de café. Hem hagut de pujar primer un altre volcà, amb un cràter molt maco tot ell conreuat allà se'ns ha enganxat un caçador i no hi ha hagut manera de treurens'l de sobre, ens ha acompanyat.

Ha estar molt maco arribar al volcà Wawomuda. Hi ha dos llacs en el seu interior. Hem agrait que l'home ens acompanyes ja que potser no ens hauríem atrevit a baixar al cràter. 

Tant d'anada com de tornada la gent que anava a treballar els camps es parava per parlar amb nosaltres, val a dir que la companya parla una mica l'indonesi

De tornada hem trobar uns nens que caçavem unes mosques molt grans per menjar, segons ells son deliciones

Bajawa

Estic a Bajawa, avui amb una noieta alemana de 22 anys hem pujat a un volcà que va aparèixer l'any 2002.

Ens hem fet portar en moto fins al lloc de pujar, el paisatge és molt bonic i verd, hi ha moltes plantacions de café. Hem hagut de pujar primer un altre volcà, amb un cràter molt maco tot ell conreuat allà se'ns ha enganxat un caçador i no hi ha hagut manera de treurens'l de sobre, ens ha acompanyat.

Ha estar molt maco arribar al volcà Wawomuda. Hi ha dos llacs en el seu interior. Hem agrait que l'home ens acompanyes ja que potser no ens hauríem atrevit a baixar al cràter. 

Tant d'anada com de tornada la gent que anava a treballar els camps es parava per parlar amb nosaltres, val a dir que la companya parla una mica l'indonesi

De tornada hem trobar uns nens que caçavem unes mosques molt grans per menjar, segons ells son deliciones

Bajawa

Estic a Bajawa, avui amb una noieta alemana de 22 anys hem pujat a un volcà que va aparèixer l'any 2002.

Ens hem fet portar en moto fins al lloc de pujar, el paisatge és molt bonic i verd, hi ha moltes plantacions de café. Hem hagut de pujar primer un altre volcà, amb un cràter molt maco tot ell conreuat allà se'ns ha enganxat un caçador i no hi ha hagut manera de treurens'l de sobre, ens ha acompanyat.

Ha estar molt maco arribar al volcà Wawomuda. Hi ha dos llacs en el seu interior. Hem agrait que l'home ens acompanyes ja que potser no ens hauríem atrevit a baixar al cràter. 

Tant d'anada com de tornada la gent que anava a treballar els camps es parava per parlar amb nosaltres, val a dir que la companya parla una mica l'indonesi

De tornada hem trobar uns nens que caçavem unes mosques molt grans per menjar, segons ells son deliciones

Ruteng

Estic a Ruteng, un poble a l'interior de la illa, lluny dels circuits turístics, aqui la gent em mira i intenten preguntar "com estas?"

A darrera d una moto, amb el casc de la recepcionista de l'hotel he anat a veure uns camps d'arros peculiars, tenen forma de teranyina, el meu conductor no sabia el perque de la forma, el conjunt és molt macu.

A la foto es pot veure com les cases tenen el teulat punxegut de llauna, antiguament eren de palla

Gurusina

Increíble estic a Gurusina, un dels tres pobles que conserven les cases tradicionals a prop de Bajawa, i he participat en una gran festa prèvia al casament.

He arribat en moto, sola, la noia que m'acompanyava ha canviat de plans a darrera hora. Deseguida m'han allotjat en una de les cases tradicionals i m'han dit que podia anar a la festa. No hi ha pas cap mes turista al poble.

Pel que m'han pogut traduir la festa ha començat amb un parlament explicant la tradició que venia dels seus avantpassats en que el nuvi oferia un búfal a la família de la noia. Tot seguir han portat un búfal al pati i l'hi han tirat una palangana d'aigua al damunt.

Despres han sacrificat un porc.

Han servit una panera d'arròs amb coco per cadascú i aigua o una beguda alcohòlica local feta a partir de polpa de palmera.

L'arròs estva molt bo.

Al cap de més d'una hora en que la gent parlava, han servit arròs amb talls de porc.

He xerrat amb dues noies que parlavan una mica d'anglès i he intercanviat alguna paraula en indonesi per part d'ells i anglès per part meva. Tothom ha estat molt amable i m'han donat les gracies per assistir a la festa.

Homes i dones anàven amb en vestit tradicional, o sia una faldilla llarga i estreta.

El poble és molt maco, amb cases de palla i fusta, amb lloc per reunirse, per parlar els dirigent i per honrar els avantpassats 

La sortida de la festa

Encara a Gurusina

He dormit en una casa particular en una mena de pati cobert a dins a la casa, que tambe serveix de saleta d'estar i menjador, en un matalàs a terra i una mosquitera, en una de les cases tradicionals antigua.

La gent aqui va amb la llum del sol, a les 6 tothom aixecat.

He fet una bona caminada per anar a banyarme a uns banys termals, es a dir un lloc al riuet on es barreja un riuet molt calent amb un de molt fred. No se quin minerals porta aquesta aigua, deixa les pedres de color verd maragda.

A mitja tarda he caminat fins un altre poble tradicional Tololeda, es molt maco.

En aquests voltants la gent conrea molt de cacao en canvi a prop de Bajawa que està a mes alçada la gent conreua cafè.

A tota la zona de Bajawa les dones masteguen nous de betel i tenen les dents d'un color vermell negròs.

     

Ruteng

Estic a Ruteng, un poble a l'interior de la illa, lluny dels circuits turístics, aqui la gent em mira i intenten preguntar "com estas?"

A darrera d una moto, amb el casc de la recepcionista de l'hotel he anat a veure uns camps d'arros peculiars, tenen forma de teranyina, el meu conductor no sabia el perque de la forma, el conjunt és molt macu.

A la foto es pot veure com les cases tenen el teulat punxegut de llauna, antiguament eren de palla

Ruteng

Estic a Ruteng, un poble a l'interior de la illa, lluny dels circuits turístics, aqui la gent em mira i intenten preguntar "com estas?"

A darrera d una moto, amb el casc de la recepcionista de l'hotel he anat a veure uns camps d'arros peculiars, tenen forma de teranyina, el meu conductor no sabia el perque de la forma, el conjunt és molt macu.

Flores

Aqui a la illa de Flores, quasi tothom és catòlic, a diferència de Sulawesi que hi ha diferents esglèsies cristianes.

Labuan Bajo2

Labuan Bajo és un dels pobles que creix més ràpidament a Indonesia, això vol dir que d'aquí poc ja no es podrà venir, serà un segon Kuta ( a Bali ). Estant fent grans hotels, hi comença a haver pizeries i molts restaurants amb preus triplicats pels turistes i moltes deixalles arreu. Els plàstics són un gran problema a Indonèsia, no es reciclen, es tiren al mar, i tothom beu aigua procedent d'envasos de plàstic.

La cara lletja d'Indonèsia

Segon dia en barco

M'he despertat a la coberta del vaixell just a temps per disfrutar de la sortida del sol.

Hem vist tres grups de dofins jugant a l'aigua i hem anat a un lloc anomenat "mantas' point", un lloc on moltes mantes van a que el peixos les netegin.  El nostre avistatge ha estat molt per damunt del nombre de mantes que es veu regularment. En arribar hem vist aquest animalots de 5 metres d embergadura banyant -se a la superfície. Quan hem començat a fer snorkeling ha estat una caixa de sorpreses, tota l estona veiem mantes que nadaven a prop de nostre. Hi havia cinc classes de mantes diferents.

El paisatge ha estat magnific

Això que s'endevina són mantes

Hem fer snorkeling a dos punts més, el fons de corall es maco però no comparable a Burnaken illa.

Komodoro

Estic escrivint des de la cuberta del barco on penso dormir.

He agafat un tour amb barco de dos dies ja que no hi ha altra possibilitat d'entrar al parc nacional de Komodoro.

El grup es de dues noies eslovaquies, tres noietes alemanes i una gran mama catalana.

El paisarje es molt maco, esta ple de petites illes.

Primer hem anar a la illa de Ringa i despres a la de komodora, a totes dues hem vist dracs de Komodore. Aquests dracs son uns llagardaixos carnívors que poden arribar a mesurar tres metres de llargada.

La foto turística

Labuan Bajo

Aqui estic a Labuan Bajo a l'extrem uest de la illa de Flores.

He hagut de refer el viatje, a Makassar no em vàren renovar el visat i vaig haver de sortir del país, vaig anar a Singapore, i l'endemà cap a Indonesia altra vegada però a Sulawesi no podia obtenir el visat així que cap a Bali.

Vaig aterrar al costat de Depansar al pobla de platja més turístic de la illa, i deseguida vaig tenir clar el que havia de fer: marxar.

I he agafar un altre vol cap a Flores. El paisatje es inexplicablement maco, i això que només l'he vist des de la finestra de l'hotel i des del port. 

Labuan Bajo des de la finestra de l habitació

leang leang

Avui he anat a veure les coves de Leang Leang, son unes coves prehistoriques on a mes d'estris han trobat pintures. Les que millor es veuen son mans. Estan en un lloc amb pinacles kàrstics. N' he vistes tres, la tercera com que anava sense guia he estat incapaç de veure una sola pintura. Sembla ser que n'hi ha moltes.

El paisatge es molt maco

Les pintures de mans

Makassar

Estic a Makassar, vaig arribar ahir en un vol des de Manado.

Aqui la gent, contrariament a la del nord Sulawesi que era majoritariament cristiana, es veuen molts musulmans o sia hi ha moltes dones amb mocadors al cap però amb pantalons cenyits.

Ahir quan vaig comprar el bitllet, vaig fer un decobriment interessant.

A l'agència de viatges un home em va explicar que en el dialecte de nord Sulawesi hi ha algunes paraules castellanes o catalanes. Les que de moment he trobat sòn: cadira, torturuga per tortuga i luna. Crec que es degut a la proximitat de Filipines.

Makassar és una gran ciutat amb molt trànsit i de la que hom només pensa en marxar.

El barquer que em va portar a agafar la barca gran per sortir de Bunaken

Tomohon

Estic en una zona plena de volcans uns pocs quilòmetres al sud de Manado.

El lloc es increible, estic envoltada de volcans que fumejen.

Abans d ahir quan vàrem arribar vàrem fer una excursió a una muntanya propera amb unes vistes de les ciutats properes i de la costa molt maques.

Ahir vàrem pujar al volcà Mahawu. Va ser molt  fàcil perque una moto ens va portar al peu de la muntanya i alla hi ha un cami encimentat per arribar a la part de dalt del cràter i veure'l. Però no per fàcil es lleig, el crater és impresionant, quasi tot de pedra amb emanacions sulfúriques al fons.

I com a extra hi ha una vista panoràmica de 360°.

Aquest es el cràter del volcà Mahawu

Llavors amb transport públic, vàrem anar al llac Linou. El llac es curiós pels molts tons de blau i verd deguts a les aigues sulfuroses que surten de moltes fumaroles al voltant.

Vàrem anar lluny del restaurant on la gent va per veure el llac i vàrem arribar a un gran camp de fumaroles i basses de fang bullent en un extrem del llac, ens va agradar moltissim.

Com a extra vam veure i fotografiar moltes papallones

Encara a Makassar

Aquest Makassar que em va semblar horrible, crec que he rectificat l'opinió.

Avui primer he anat al mercat, parades i mes parades sobretot de roba la part que he vist. Llavors he anat a un gran centre comercial i aquí si que he trobat la sorpresa, crec que hi ha quatre pisos, en el quart hi havia moltissimes paradetes cada una amb un diferent tipus de menjar. Jo he pres un suc d'aguacate amb un gelat a dins.

El tercer pis estava dedicat a telefonia, tot botigutes de telèfons, el segon a ordinadors i components, primer pis a roba, tot ple de botiguetes com un mercat, pero m'ha cridat l'atencio perque s extenia fins al subterrani, on hi havia mes botigues, un gran mercat sota la carretera. Alla també hi havia un Carrefour adaptat als gustos indonesis.

A la tarda m he trobat la sorpresa que tot el passeig al costat del mar havia quedat invadit per parades de menjar amb les seves taules i cadires. Més endavant hi he tornat a passar i hi havia molta gent menjant.

Bunaken

Estic a la illa de Benaken, en un bungalow davant del mar, la vista és molt bonica. Hi ha un alolon corallí que envolta la illa, es un del llocs on hi ha molta diversitat de vida a l'aigua, la gent ve aquí a practicar submarinisme o fer snorkling.

Jo que tinc molt poca experiència sota aigua, avui per primera vegada he observat corall viu i he vist infinitat de peixos de colors.

Avui també he pogut veure l'eclipsi total de sol, durant 10 minuts el sol ha perdut molta intensitat, la llum era rara, i s'ha pogut veure més d'un 90% del sol tapat per la lluna. Molta gent ha viatjat a Nord Sulawesi per veure l'eclipsi

Des de la balconada del bungalow

Estrelles de mar a dojo en marea baixa.

Makalehi, el llac

Vista del llac des del punt més alt de la illa.

Makaléhí

Estem a la illa de Makaléhí, a dues hores en vaixell lent des de Siau. L'illa es molt bonica, te un cràter amb un llac al centre. Avui hem arribat, estem allotjades en una casa particular, amb serveis menys que bàsics, pero agraïdes que ens deixin dormir. Com va sent habitual no hi ha turistes, la gent es molt i molt amable, continuament tracta de parlar amb nosaltres. I com tota la regió el paisatge és molt verd, tot ple d'arbres i el poble molt ben cuidat.

Llac a la illa de Makalehi

Illes a prop de Siau

Ahir 1 de març, vàrem llogar una barqueta amb motor per visitar diferents petites illes.

La part occidental de l'illa de Siau forma part d una antigua caldera volcànica, un conjunt de petites illes acaba de formar la caldera.

Varem anar a una d'aquestes, Pehopà, en un platja deserta, el lloc es impresionant, una platja blanca de sorra corallina, ple d arbres i les roques que toquen l'aigua son grans blocs volcànics vermellosos. Alla mateix vàren fer una barbacoa amb un peix que haviem comprat al mercat.

A la tarda vàrem anar a veure un petit poble en un altre illa, Gunatin.

Aquesta es la platja on vàrem anar, al fons a la dreta es veu el volcàn actiu, però tapat pels núbols

L'escola de Gunatin

Hidrotermalisme maritim

Avui s'ha cancel.lat la sortida del vaixell que ens havia de portar a Makaliki, per mala mar. Amb el nostre guia Dominique, que es molt i molt eficient, hem anat a la oficina del govern a demanar informació i alla ens han posat un cotxe amb xófer a la nostra disposició i així l'Ana, en Dominique i jo hem anat en un lloc molt curiòs. Hi ha unes aigues termals molt calentes que brollen, les unes de la platja i d'altres de dins del mar.

Hem estat nedant molta estona i la sensació era nova, doncs anaves alternant llocs amb aigua freda, amb altres de calenta ja que les aigues termals es barrejen amb les del mar.

Siau

Aquesta illa te el volcà més actiu d' Indonèsia.

Avui a les tres de la matinada, amb un guia en Dominique i el seu oncle, l'Ana i jo hem començat a enfilarnos al volcà.

Hem caminat un parell d'hores pel bosc tropical intentant no relliscar i hem arribat a una colada antigua, un repetxò abans de la pujada final, abans de la sortida del sol, veiem com la lava anava sortint del volcà i tambe hem tingut la sort de veure i sentir una petita explosió més forta que les altres, sens dubte ha estat màgic.

A la illa es recull molta nou muscada, com que ara es el moment tot el poble en fa olor ja que esta asecant-se per tot arreu. Baixant del volcà ens hem entretingut en mirar els arbres de nou muscada. Es un moment de plena activitat en el bosc, hi ha moltes fruites i gent recolectant. N he probades moltes que no havia vist mai.

A la tarda hem tornat al bosc, aquesta vegada cap un altre lloc amb no tanta pujada, hem esperat a que es fes fosc i els guies han aconseguit que veiessim tarsis de molt a prop. Ha estat fantàstic

Ha estat fantàstic poder fer aquesta foto.

L abre de la nous muscada amb fruits

Ja es pot dir, quina monada! Ja que es el mono mes petit del mon

Tahuma

Estic a les illes  PULAU SANGIR BESAR a Tahoma al nord de Sulawesi, el lloc es molt maco, el poble esta situat en un grand port natural, restes d'una antiga caldera oberta per un costat.

Vaig amb l Ana, una altra turista, som l atraccio del poble, aqui no hi ha turistes. La illa es veu totatment recoberta de vegetació amb arbres molt alts, les platges son de sorra negra, pero les que he vist que estan a prop estan molt brutes.

PULAU SANGIR BESAR

Les illes de l'arxipelag són totes volcàniques i estan damunt d'una zona de punts calents de la terra.

Tenen una vegetació exuberant, principalment tenen molts arbres, palmeres.

Tenen poques platjes, les que tenen solen ser de sorra de corall.

Els pobles estan molt cuidats amb cases molt maques amb flors al jardí, em crida l'atenció que aquestes cases tan maques tinguin les cuines a l exterior, i tambe els sanitaris. En canvi estan ben amoblades a les sales espaioses que tenen. Es a dir la part frontal es molt maca pero el pati posterior esta ple de galledes, estris per cuinar, hi ha el safareig i a la casa on estic hi ha un pou. A les illes grans tenen conduccions d aigua que arriba a les cases, encara que no es potable i aquesta es distribueix amb diposits de 30 o 40 litres. A les illes grans hi ha desaigües.

Tenen un problema gran amb els plàstics ja que es fan servir moltes bosses i ampolles i llavors es tiren a tot arreu i moltes van a parar al mar.

No hi ha cementiri i les tombes están als jardins de les cases, se'n veuen de velles i de molt noves.

La gent és molt amable i la majoria és cristiana. 

Manado desfilada

Avui he tingut el plaer de disfrutar d'un fet poc habitual.

El propietari de l hotel on estic, xinès, ha invitat als 8 occidentals allotjats allà a anar a veure la desfilada de l'any nou xines desde la balconada de casa seva. Ha estat un punt estrategic per veure l'espetacle. Carrosses, ball, música desfilaven pel carrer. Ens han invitat a una mena d'aperitiu. Alguns grups es paraven davant la botiga i cantaven ballaven i feien alguna cosa semblant a beneïr la botiga, tots sortien menjant.

Quan la desfilada s ha acabat la familia ens ha invitat a sopar, una mena de bufet amb arròs per acompanyar i diferents tipus de carns i verdures.

Llavors hem fet la foto de rigor. Ha estat una molt bona experiència poder viure la festa des de dins

Manado

Manado, per mi ha estat nomes reposar i dormir i lliurarme del jet lag

Feia dies que la gent del poble invocava els deus demanant pluja, sembla que aquesta m esperava a mi.'

Singapore

M ha semblat una ciutat molt mederna i amb un dels aeroports mes grans i organitzats que he vist a la meva vida