Darrer dia a Jakarta

He anat a veure els grans malls que hi ha a la part nova, uns gratacels impresionats plens de centres comercials. Als carrers que he atrevessat per arribar-hi a peu hi viu la gent benestant amb uns xalets enormes.

Als carrers, sigui a la zona que sigui, hi ha venedors i venedores de menjar. Porten un carro amb el material.

Jakarta

Jakarta, una de les ciutats més grans del mòn, és una d'aquestes grans ciutats on les grans avingudes amb edificis moders conviuen amb barraques i carrers bruts i miserables. Tot i això la ciutat m'agrada més del que esperava.

Fa molta calor, és per això que m'aixeco molt aviat i passo les hores més caloroses a l'hotel amb aire condicionat.

Ahir vaig anat a la part antigua, Kota, on hi ha canals, un pont llevant i edicicis que vàren deixar els conqueridors, portuguesos i holandesos, la zona està molt ben i cuidada, hi ha venedors de records per tot arreu i paradetes amb menjar, es com una illa bonica i cuidada envoltada d'edificis a mig caure. 

Avui he anat al centre modern, Gambir, a prop de l'hotel on estic. Hi ha la mezquita més gran del sudest asiàtic, amb cabuda per unes 200000 persones. A més de simbols de l'islam hi ha símbols de la indepèndencia. Es un edifici molt gran, la bóbeda és el que més m'ha cridat l'atenció, prèvia propina als turistes ens la deixen visitar.

Al davant hi ha una catedral católica amb dimensions molt més reduides.

I també a prop de Gambir hi ha la torxa gegantina símbol nacional.

 La torxa gegant

 La mesquita

 Canal a la part antigua, a la dreta edificis colonials, a l'esquerra barraques

Maumere

Estic a Watterang, al nord est de la illa de Flores i a uns 30 quilòmetres a l'est de Maumere.

He passat els darrers dies a la illa de Flores aqui en un bungalow al costat de la platja. Estic a l'hotel anomenat Lena House.

El dia que vaig arribar, el dissabte dia 9 hi havia molta gent, (nomes hi ha 8 bungalows), tots viatjers com jo, el diumenge plegats vàrem llogar una barca i les 9 persones vàrem anar a fer snorkeling a unes illes que hi ha a prop. Va ser molt maco, ple de jardins de corall de tots colors. Vàrem arribar nadant, despres de veure corall blau, en un petit poble de pescadors, 30 famílies, i vàrem passejar uns moments. Jo anava amb un parell de nois de Burgos. Les cases estan damunt de palafits, i la gent aprofita el sota de les cases per resguardarse del calor. En un d aquests llocs s estàven preparant el dinar, fèien a la brasa tres peixos i una llagosta, en acostarnos a mirar, ens vàren oferir la llagosta, quina passada de gent! I ens la vàrem menjar, esclar.

Ahir també va ser un dia magnífic per a mí. Vaig llogar un guia i a les 5 del matí dues motos ens vàren portar al peu del volcà Egon. Vàrem pujar al volcà. Aquest esta en activitat pero molt tranquil, hi ha fumaroles al cràter una de les quals és molt gran, la més gran que he vist, quan hom va pujant no sap si són núbols o fum. Fa molta fressa i surt fum a molta presió.

  El volcà Egon amb la fumarola gran

 El petit poble de pescadors

Ende

Ende es una població gran. Esta situada en un lloc molt maco al costat del mar i enmig de volcans.

Aquest matí amb moto he anat a un poble a dalt d'una muntanya propere amb unes vistes fantàstiques. Al poble d'Arika he demanat pel lloc on hi havia les millors vistes panoràmiques, i la meva sorpresa ha estat gran quan la noia que m'ha acompanyat, despres de caminar uns 20 minuts, ha arribat a un saltant d'aigua. M'hi ha molts per la zona, aquest fa uns 20 metres.

De tornada al poble m'ha fet entrar a la cuina de casa seva on la mare m'ha ofert un cafè.

Ç

La cuina

Ende des del camí a Arika

Després he anat a banyarme a una platge a prop del poble. Les platges sòn de sorra negre i hi ha pedres de color blau cel,  com que és diumenge hi havia gent del poble i he estat una estona parlant. El lloc molt maco.

He vist un animal que no coneixia, un peix saltador i reptador d'una 10 cms de llargada molt prim que saltava del mar a les roques i al revés i per les roques

Kelimutu

Avui he anat al Parc natural de Kelimutu.

Aquí es dona un fenòmen únic al mon, dins d'una caldera volcànica vàren entrar en erupció altres volcans i han deixat tres cràters amb tres llacs de colors diferents, ja que les aigues procedeixen de l'interior i es barrejen amb minerals. Un dels llacs és sempre blau turquesa, un altre va variant de vert a blau agafant diferentes tonalitats i el tercer es o vermell molt fosc quasi negre o negre. M'he aixecat a les quatre de la matinada per anar a veure la sortida del sol. L'espectacle ha valgut la pena, he tingut molta sort perque al cap d'una hora el cel s'ha cobert i els núbols ho han tapat tot. He anat amb taxi fins a un parking a prop dels llacs, una mitja hora de camí, amb uns nois. He fet el cami de tornada a peu per la carretera tota sola, i m'he parat a banyarme en una bassa d'aigues termals en mig de camps d'arròs, ha estat una bona reposada. El paisatje és magnífic'.

Aquí es veuen dos dels llacs

Bajawa

Estic a Bajawa, avui amb una noieta alemana de 22 anys hem pujat a un volcà que va aparèixer l'any 2002.

Ens hem fet portar en moto fins al lloc de pujar, el paisatge és molt bonic i verd, hi ha moltes plantacions de café. Hem hagut de pujar primer un altre volcà, amb un cràter molt maco tot ell conreuat allà se'ns ha enganxat un caçador i no hi ha hagut manera de treurens'l de sobre, ens ha acompanyat.

Ha estar molt maco arribar al volcà Wawomuda. Hi ha dos llacs en el seu interior. Hem agrait que l'home ens acompanyes ja que potser no ens hauríem atrevit a baixar al cràter. 

Tant d'anada com de tornada la gent que anava a treballar els camps es parava per parlar amb nosaltres, val a dir que la companya parla una mica l'indonesi

De tornada hem trobar uns nens que caçavem unes mosques molt grans per menjar, segons ells son deliciones

Bajawa

Estic a Bajawa, avui amb una noieta alemana de 22 anys hem pujat a un volcà que va aparèixer l'any 2002.

Ens hem fet portar en moto fins al lloc de pujar, el paisatge és molt bonic i verd, hi ha moltes plantacions de café. Hem hagut de pujar primer un altre volcà, amb un cràter molt maco tot ell conreuat allà se'ns ha enganxat un caçador i no hi ha hagut manera de treurens'l de sobre, ens ha acompanyat.

Ha estar molt maco arribar al volcà Wawomuda. Hi ha dos llacs en el seu interior. Hem agrait que l'home ens acompanyes ja que potser no ens hauríem atrevit a baixar al cràter. 

Tant d'anada com de tornada la gent que anava a treballar els camps es parava per parlar amb nosaltres, val a dir que la companya parla una mica l'indonesi

De tornada hem trobar uns nens que caçavem unes mosques molt grans per menjar, segons ells son deliciones

Bajawa

Estic a Bajawa, avui amb una noieta alemana de 22 anys hem pujat a un volcà que va aparèixer l'any 2002.

Ens hem fet portar en moto fins al lloc de pujar, el paisatge és molt bonic i verd, hi ha moltes plantacions de café. Hem hagut de pujar primer un altre volcà, amb un cràter molt maco tot ell conreuat allà se'ns ha enganxat un caçador i no hi ha hagut manera de treurens'l de sobre, ens ha acompanyat.

Ha estar molt maco arribar al volcà Wawomuda. Hi ha dos llacs en el seu interior. Hem agrait que l'home ens acompanyes ja que potser no ens hauríem atrevit a baixar al cràter. 

Tant d'anada com de tornada la gent que anava a treballar els camps es parava per parlar amb nosaltres, val a dir que la companya parla una mica l'indonesi

De tornada hem trobar uns nens que caçavem unes mosques molt grans per menjar, segons ells son deliciones

Ruteng

Estic a Ruteng, un poble a l'interior de la illa, lluny dels circuits turístics, aqui la gent em mira i intenten preguntar "com estas?"

A darrera d una moto, amb el casc de la recepcionista de l'hotel he anat a veure uns camps d'arros peculiars, tenen forma de teranyina, el meu conductor no sabia el perque de la forma, el conjunt és molt macu.

A la foto es pot veure com les cases tenen el teulat punxegut de llauna, antiguament eren de palla

Gurusina

Increíble estic a Gurusina, un dels tres pobles que conserven les cases tradicionals a prop de Bajawa, i he participat en una gran festa prèvia al casament.

He arribat en moto, sola, la noia que m'acompanyava ha canviat de plans a darrera hora. Deseguida m'han allotjat en una de les cases tradicionals i m'han dit que podia anar a la festa. No hi ha pas cap mes turista al poble.

Pel que m'han pogut traduir la festa ha començat amb un parlament explicant la tradició que venia dels seus avantpassats en que el nuvi oferia un búfal a la família de la noia. Tot seguir han portat un búfal al pati i l'hi han tirat una palangana d'aigua al damunt.

Despres han sacrificat un porc.

Han servit una panera d'arròs amb coco per cadascú i aigua o una beguda alcohòlica local feta a partir de polpa de palmera.

L'arròs estva molt bo.

Al cap de més d'una hora en que la gent parlava, han servit arròs amb talls de porc.

He xerrat amb dues noies que parlavan una mica d'anglès i he intercanviat alguna paraula en indonesi per part d'ells i anglès per part meva. Tothom ha estat molt amable i m'han donat les gracies per assistir a la festa.

Homes i dones anàven amb en vestit tradicional, o sia una faldilla llarga i estreta.

El poble és molt maco, amb cases de palla i fusta, amb lloc per reunirse, per parlar els dirigent i per honrar els avantpassats 

La sortida de la festa

Encara a Gurusina

He dormit en una casa particular en una mena de pati cobert a dins a la casa, que tambe serveix de saleta d'estar i menjador, en un matalàs a terra i una mosquitera, en una de les cases tradicionals antigua.

La gent aqui va amb la llum del sol, a les 6 tothom aixecat.

He fet una bona caminada per anar a banyarme a uns banys termals, es a dir un lloc al riuet on es barreja un riuet molt calent amb un de molt fred. No se quin minerals porta aquesta aigua, deixa les pedres de color verd maragda.

A mitja tarda he caminat fins un altre poble tradicional Tololeda, es molt maco.

En aquests voltants la gent conrea molt de cacao en canvi a prop de Bajawa que està a mes alçada la gent conreua cafè.

A tota la zona de Bajawa les dones masteguen nous de betel i tenen les dents d'un color vermell negròs.

     

Ruteng

Estic a Ruteng, un poble a l'interior de la illa, lluny dels circuits turístics, aqui la gent em mira i intenten preguntar "com estas?"

A darrera d una moto, amb el casc de la recepcionista de l'hotel he anat a veure uns camps d'arros peculiars, tenen forma de teranyina, el meu conductor no sabia el perque de la forma, el conjunt és molt macu.

A la foto es pot veure com les cases tenen el teulat punxegut de llauna, antiguament eren de palla